top of page

Les origines de l'université - Els orígens de la universitat

Du XIVème siècle à nos jours

Le Roi Pierre le Cérémonieux fonde à Perpignan une université par la charte de Saragosse du 20 Mars 1350 afin de concurrencer la ville de Montpellier. Elle s’organise sous la forme d’un Studium Generale.

Près de vingt-neuf ans plus tard, le Pape Clément VII transforme l’Institution en Studium Universale. L’université s’installe à la paroisse Saint Mathieu à Perpignan.

À partir de la moitié du XVème siècle et jusqu’au début du XVIIIème siècle, l’université, appauvrie, n’a plus de bâtiment attitré. Elle est chassée de son ancien local et se disperse dans les couvents de Perpignan.

Le Comte de Mailly, Lieutenant-gouverneur du Roussillon et Commandant en chef de la Province, est à l’initiative des travaux réalisés entre 1760 et 1763 à l’emplacement des locaux actuels, rue du Musée.

Dès 1789, la Révolution menace l’Institution qui sera supprimée en 1793.

Ce n’est qu’en 1957  que  l’enseignement universitaire renaît à Perpignan, Moulin à Vent où se situe l’U.P.V.D. actuelle.

Le 20 Juin 2001 l’ensemble du bâtiment est porté à l’Inventaire supplémentaire des Monuments Historiques, puis classé le 12 Décembre 2005.

L’incendie de 2009 dans la salle de lecture des Archives municipales du 1er étage justifie un projet de restauration prolongé en 2011 par la ville de Perpignan propriétaire des lieux.

Del segle XIV a avui en dia

El rei Pere el Cerimoniós va fundar a Perpinyà una universitat a través del decret de Saragossa de 20 de març de 1350 per tal de poder competir amb la ciutat de Montpeller. S'organitzà sota la forma d'un Studium Generale.

Vint i nou anys després, el Papa Climent VII transformà la Institució en un Studium Universale. La Universitat es situà a la parròquia de Sant Mateu a Perpinyà.

A partir de la meitat del segle XV i fins a l'inici del segle XVIII, la Universitat, s'empobrirà, i deixarà de tenir una seu pròpia. Abandonaria el seu antic local i es dispersà pels antics convents de Perpinyà.

El Comte de Mailly, lloctinent-governador de Rosselló i comandant en Cap de la Província, tingué la iniciativa, entre 1760 i 1763, de iniciar reformes als locals actuals, ubicats al carrer del Museu.

Després de 1789, la Revolució amanaça la institució la qual seria suprimida al 1793.

No serà fins al 1957 quan l'ensenyament universitari reneixi a Perpinyà, Molí de Vent on es situa l'UPVD actual.

El 20 de juny de 2001 el conjunt d'edificis s'inclouria q l'inventari de Monuments Històrics, declarat Bé classificat el 12 de desembre de 2005.

L'incendi del 2009 a la sala de lectura dels Arxius municipals del primer pis justificà un projecte de restauració el qual es prolongaria fins al 2011 per la ciutat de Perpinyà propietària del lloc.

Description architecturale

 

Bâtie en briques et en pierre de taille, l’université comprend un amphithéâtre d’anatomie de plan circulaire et l’édifice principal. Celui-ci présente un plan en forme de « U  », organisé autour d’une cour centrale fermée par une grille de fer. Son plan s'est inspiré de l’architecture palatiale.

La façade principale, divisée en trois travées horizontales et verticales, évoque l’architecture des temples antiques. Au rez-de-chaussée, des colonnes soutiennent un entablement sculpté de type dorique surmonté d’une corniche. L’étage, construit en retrait pour accueillir un balcon de pierre richement décoré est scandé de pilastres. L’ensemble est  surmonté par un fronton triangulaire au centre duquel se trouvait un écusson autrefois  sculpté de fleurs de lys. Ce fronton présente un riche décor sculpté dédié à Mars, dieu de la guerre et protecteur des cités, allégorie du roi Louis XV qui avait voulu cette université. Ce bâtiment, caractéristique de la seconde moitié du XVIIIe siècle, est un des ensembles universitaires le plus complet de cette période conservé en France.

Descripció arquitectural

Construït amb maons i amb pedra tallada, la Universitat comprèn un amfiteatre d'anatomía de planta circular i l'edifici principal. Aquest, presenta una planta en forma de "U"; organitzat entorn d'un cos central tancat per una tanca de ferro. El seu pla s'inspira amb l'arquitectura palatina.

La façana principal, presenta tres cossos horitzontals i verticals evocant a l'arquitectura dels temples antics. La planta baixa, amb columnes amb capitells esculpits de tipus dòric que sostenen una cornissa.

La primera planta, construïda a retre per acollir una balconada de pedra ricament decorat és dividit en columnes. El conjunt es troba presidit per un frontó  triangular al centre en el qual s'hi contempla un escut esculpit amb la flor de lliri. Aquest frontó presenta una rica decoració esculpida dedicada a Mart, déu de la guerra i protector de les ciutats, fent alegoria al rei Lluís XV qui tingué la voluntat d'aquesta universitat. L'edifici, característic de la segona meitat del segle XVIII, és un dels conjunts universitàaris més complet d'aquest període conservat a França.

bottom of page